Estrenem les Birroloproves amb un programa doble d’una marca que jo sincerament encara no coneixia fins que m’he trobat amb aquestes dues cerveses a les mans. La Plaga és una cervesera de La Bisbal de l’Empordà que pel que sembla funciona des del 2016, i dic pel que sembla perquè no he sabut trobar res més sobre ells que una pàgina de Facebook no gaire actualitzada...
Disculpeu la meva ignorància, però de fet aquesta és una de les coses que ens mouen, la curiositat i les ganes de descobrir cerveses. Bé, hauríem de dir que són dues de les coses que ens mouen, la curiositat, les ganes de descobrir cerveses i el desig de compartir les nostres troballes. O sigui, tres de les coses que ens mouen... Va, prou de referències forçades als Monty Python i anem al gra.
La Plaga Creep Me Out (Hazy IPA TDH - 6,7%)
D’entrada
Ens trobem amb una llauna de 44 cl amb un disseny minimalista fins i tot amb la informació que ens dona. Només diu que és una Hazy IPA TDH de 6,7 graus, i que està feta amb aigua, malta d’ordi, llúpol, civada i llevat. Entenc que TDH és Triple Dry Hopping, o sigui que se li ha afegit una barbaritat de llúpol en algun punt després de l’ebullició per aportar aroma i sabor sense afegir amargor, però és una pena que no s’especifiqui quin o quins són aquests llúpols. Tampoc hi ha cap indicació dels IBU’s, que no és que sigui imprescindible, però en una IPA sempre fa gràcia veure el numeret per tenir una idea del que ens trobarem. Sent una hazy IPA (hazy vol dir més o menys nebulosa) amb civada el que espero és una cervesa tèrbola i una mica més densa del normal...
Servint
Només obrir la llauna s’obre pas una olor molt potent, tant que no cal ni apropar el nas, a fruita dolça (préssec, albercoc). Els senyals són bons, però el pas al got és sincerament una mica decebedor. La carbonatació és excel·lent, i l’escuma és consistent, però el líquid és força transparent. Està clar que les hazy són un subestil relativament nou i difús que cadascú interpreta com vol, però personalment m’esperava una altra cosa...
Tastant
Curiosament aquell aroma de fruita dolça del començament al cap de poca estona desapareix i queda una olor més resinosa. La veritat és que no ho acabo d’entendre, però és el que jo he trobat... En boca es nota el que s’intuïa visualment, és una IPA que realment passa molt bé, i no es nota la densitat que teòricament hauria d’aportar la civada. Bàsicament sap a llúpol sense ser seca ni resultar extremadament amarga, aquí és on crec que es nota més el triple dry hopping. L’amargor és agradable i es queda a la gola el temps just, i l'alcohol està ben integrat. Fins que s’escalfa una mica no comença a aparèixer la dolçor de la malta i la veritat és que llavors per mi guanya punts. En qualsevol cas és una cervesa molt fresca, de glop llarg i que com ja he dit entra molt molt bé.
La Plaga Take Five (NEIPA TDH - 7%)
D’entrada
Ens trobem també amb una llauna de 44 cl que pràcticament només canvia els colors i que diu que és una NEIPA (New England IPA) TDH de 7 graus. El que espero és una cervesa molt densa i tèrbola, pràcticament un suc com aquell que diu...
Servint
A l’obrir la llauna es nota l’olor a fruita tropical (maracujà) que comparteixen moltes NEIPA’s, però al passar al got la veritat és que no és ben bé el que m’esperava. Bona carbonatació i escuma consistent, però el líquid és una miqueeeta tèrbol i ja està...
Tastant
L’olor de fruita tropical es manté, i en boca és una mica més densa del que l’aspecte visual apuntava, però sense arribar a aquella textura gairebé de suc que tenen altres cerveses del mateix estil. Si que es nota un punt dolç una mica afruitat (cítric) combinat amb un sabor potent a llúpol sense resultar molt amarga. L’amargor és bona i no persisteix massa, i l'alcohol no es nota gens. També és una cervesa fresca, de glop llarg i que passa molt bé.
Conclusió
Les coses com són, si m’haguessin passat el got de la Creep Me Out sense dir-me el que és i m’haguessin dit “tasta-la” diria que és una IPA correcta o fins i tot bona. Ara, havent-me posat l’expectativa d’una hazy amb triple dry hopping doncs la veritat, no ha sigut el que m’esperava. Em passa quelcom semblant amb la Take Five, que tot i ser en si una bona cervesa es queda un punt per sota del que entenc que promet. Personalment, per mi la Take Five seria una hazy y la Creep Me Out seria una IPA normal (o necessitem una altra nomenclatura per altres NEIPA’s que tenen una textura i un aspecte molt més extrems), però vaja, això ja són temes molt personals i discutibles. En resum, són dues bones cerveses i n'he gaudit, però penso que avui és un dels dies en que més entenc per què les cerveses a RateBeer tenen dues puntuacions, una per indicar com n’és de bona la cervesa i una altra per indicar com s’ajusta a l’estil...