Birroloprova: Drunken Bros Layne

Avui tastarem la Layne de Drunken Bros, una petita marca nòmada (que no té fàbrica pròpia sinó que lloga instal·lacions o produeix en col·laboració amb altres cerveseres)

creada al 2013 a Barakaldo. Malgrat ser nòmades tenen un catàleg prou variat que es caracteritza per que la majoria dels noms de les cerveses estan relacionats amb el mon de la música. Per exemple, en aquest cas el nom Layne és un homenatge a Layne Staley, cantant d’Alice in Chains mort al 2002. Aquesta crec que és la primera cervesa d’aquesta marca que provo, i tinc força curiositat sobre tot perquè va guanyar l’or al darrer Barcelona Beer Challenge.

D’entrada

Ens trobem amb una ampolla clàssica de 33cl amb una etiqueta força sòbria tant en disseny com en informació. Veiem que el que tenim a les mans és una New England IPA, així que esperem una cervesa tèrbola, sedosa i amb molt aroma i sabor a llúpol però no gaire amargor. També ens diu els ingredients, entre els quals destaquen la malta de blat i els flocs de civada, però no ens diu quins llúpols s’han fet anar, i finalment hi ha la graduació, que és del 6%, mitja tirant a baixa. Per sort a la seva web si que ens donen força més dades, i entre altres coses veiem que està feta amb llúpols Citra i Mosaic, o sigui que en principi tindrà un perfil afruitat, cítric pel Citra i tropical pel Mosaic. També diuen que té 20 IBUs (que realment és molt molt poc, fins i tot per una NEIPA), i donen unes notes de cata molt bàsiques i suggerències de maridatge.

Servint

En obrir l’ampolla trobem una olor molt bona a fruita tropical (mango, maracujà) amb un toc cítric. La carbonatació és bona, i tot i que no reté gaire acaba deixant un dit d’escuma blanca gairebé cremosa. El líquid és d’un color daurat fosc força tèrbol, tal com s’esperava.

Tastant

En boca té una textura sedosa molt fina, es nota fresca i passa molt bé. El sabor és intens, bàsicament a fruita tropical amb un toc àcid, possiblement efecte del llúpol Citra i la malta de blat. A banda d’això les maltes són pràcticament imperceptibles. L’amargor en boca és zero, ni una miqueta, i malgrat això a l’empassar si que apareix el caràcter del llúpol, deixant a la gola certa sequedat bastant persistent. La sensació és que estàs bevent un suc de fruita que amarga quan te l’empasses.

Conclusió

No diré que és una cervesa dolenta perquè no ho és, però sincerament no en soc gaire fan. És fresca, passa bé i s’ha de reconèixer el mèrit de la intensitat del gust a fruita sense fer-la anar com a ingredient, però aquest efecte amargant que apareix només al final a mi personalment no m’entusiasma. Evidentment això ja entra al territori dels gustos de cadascú, però al cap i a la fi aquest és el sentit d’aquest darrer apartat de la prova. Realment l’efecte és sorprenent i potser a algú altre això li agrada, no deixeu de tastar-la només perquè a mi no m’hagi convençut.