La cervesa que hem triat per tastar avui és una col·laboració entre Edge i La Pirata anomenada King Tide. De La Pirata ja n’haviem parlat quan vam tastar la Galvia,
mentre que Edge és una cervesera creada el 2013 al Poble Nou de Barcelona per dos americans que volien portar la forma de treballar d’allà al mercat europeu. El 2014 van ser nomenats per RateBeer la millor nova cervesera del mon i la millor d’Espanya, i des de llavors han anat demostrant que saben perfectament el que fan, tant que aquest any han guanyat el premi a la millor cervesera del Barcelona Beer Challenge.
D’entrada
Ens trobem amb una ampolla clàssica de 33cl amb una etiqueta molt treballada en el disseny, amb un vaixell arribant a la Sagrada Família en una Barcelona inundada, però no tant amb la informació que dona. Veiem que l’estil de la cervesa és American Strong Ale, així que esperem una cervesa torrada, potent i segurament prou llupolada tenint en compte l’adjectiu “american”. No diu que s’hagi fet anar cap ingredient fora dels quatre bàsics, i la graduació és del 7,5%, que no és cap barbaritat però justifica la part de “strong”. A la web de La Pirata trobem alguna dada més com els llúpols utilitzats, que són Ekuanot (afruitat / herbal) i HBC472 (floral / fusta), mentre que a la web d’Edge trobem que té 72 IBUs, que a primera vista sembla moltíssim.
Servint
En obrir l’ampolla trobem una olor agradable a malta (caramel més que torrat), amb el llúpol força present aportant tocs d’herba i cítrics. La carbonatació és bona, no reté massa però acaba deixant un dit d’escuma beige cremosa. El líquid és d’un color coure fosc una mica tèrbol.
Tastant
En boca és una cervesa plena, amb força cos però no excessivament densa. El sabor és intens, la malta té molta presència amb notes de caramel i fruits secs (avellana) més que de torrat. Malgrat això no és una cervesa dolça, de fet és força amarga. Aquests 72 IBUs que dèiem abans es noten molt i a més aporten notes de resina al sabor de la cervesa. A l’empassar aquesta amargor persisteix però és agradable, no deixa sensació de sequedat. Tal com apuntava l’estil és una cervesa potent i força complexa, no costa massa de beure però seria de glop mig per trobar-li tota la gràcia.
Conclusió
La veritat és que m’ha agradat, la trobo força interessant. M’ha sorprès d’entrada tanta presència del llúpol, i de fet per mi estaria pràcticament a la frontera de poder dir-li Red IPA. Tot i així el llúpol està ben equilibrat per la malta i resulta en una cervesa molt bona de gust, amb molts matisos i que sospito que deu guanyar deixant-la escalfar una mica. Malauradament de moment això seguirà sent una teoria perquè només en tenia una i no em va durar prou temps a la copa.