Avui hem seleccionat per tastar una cervesa de Menduiña anomenada Maria Soliña. Menduiña és una cervesera ubicada en Cangas do Morrazo (Pontevedra), i és una de les veteranes del sector no només a Galícia sinó possiblement a tota Espanya, ja que funcionen des del 2008.
És d’aquelles cerveseres que aparentment busquen més tenir poquetes referències però bones i amb personalitat que anar treient novetats contínuament, i sembla que els funciona prou bé. El nom de la cervesa fa referència a Maria Soliño, una vídua acusada de meiga i cremada per la Inquisició al segle XVII per quedar-se amb les seves propietats, i és un homenatge a les dones lluitadores que pateixen les injustícies del poder establert.
D’entrada
Ens trobem amb una ampolla clàssica de 33cl amb una etiqueta senzilla però impactant. Sabent la inspiració del nom de la cervesa la imatge resulta molt potent i amb sentit, i si a més tenim en compte que l’estil és Smoked Bock (una lager fosca fumada) veiem que hi ha una bona pensada darrera de tot el concepte. A banda de la malta d’ordi se’ns diu que han fet anar maltes de blat, sègol i civada, i tot i que a l’etiqueta no indica els IBUs a la web si que trobem que en té 25, així que podem esperar una cervesa de perfil més aviat maltós. Finalment veiem que la graduació és del 7% i se’ns donen un parell més de dades com que ha tingut un temps extra de guarda en fred (suposo que es refereixen a que en té encara més del que habitualment se li suposa a una lager) i que s’ha fet seguint el calendari lunar (això si que no tinc ni idea de què vol dir exactament).
Servint
En obrir l’ampolla trobem una olor molt bona a malta (galeta), amb el toc de fum que s’espera per l’estil i el toc especiat del sègol. La carbonatació és bona tot i que no reté massa l’escuma. El líquid és d’un color coure fosc pràcticament transparent del tot, no és gens térbola.
Tastant
En boca trobem una cervesa amb cos mig tirant a lleugera. El sabor és intens, la malta té molta presència amb notes de galeta i una mica de fruita negra (prunes). Es nota força el fum i també hi ha un punt d’espècies i picant. Malgrat això no és una cervesa dolça, és més aviat seca i lleugerament amarga. A l’empassar aquesta mica d’amargor no persisteix ni deixa sensació de sequedat. En conjunt tot i ser prou complexa passa molt bé, ajudada pel fet que el gas es nota força i l’alleugereix i a més l'alcohol no es nota gens. Podria ser perfectament de glop llarg, però val la pena donar-li temps per trobar-li tota la gràcia.
Conclusió
L’he trobat molt bona, la veritat. Han aconseguit que es pugui trobar tot el sabor dels cereals i el fum sense que la cervesa sigui dolça i sense que el llúpol hi interfereixi, i això de vegades també s’agraeix. Una de les gràcies de la cervesa és precisament la gran varietat d’estils i sabors, i darrerament sembla que totes han de fer olor de fruita tropical... En resum podem dir que és una cervesa que se surt una mica de les modes per ser lager, per ser fumada i per no estar dominada pel llúpol. A més és bona i fàcil de beure, així que tot plegat penso que és molt recomanable per canviar una mica el xip i gaudir de quelcom diferent i més “clàssic”.