La cervesa que toca tastar avui és la Tu Ray de Lo Vilot, una cervesera d’Almacelles que a banda de ser gent molt maca i fer les
coses molt bé es caracteritzen per ser una productora ecològica de cercle tancat. Això vol dir que ells mateixos cultiven tots els ingredientes (cereals, llúpols i llevats) i controlen tot el procés de producció de principi a fi. Als maridatges ja hem fet anar unes quantes referències seves i mai han decebut, així que esperem seguir amb la ratxa.
D’entrada
Ens trobem amb una ampolla clàssica de 33cl amb una etiqueta que segueix l’estil de la marca i que ens dona la informació justa. Al ser una IPA m’agradaria trobar les varietats de llúpol que s’han fet anar però vaja, tampoc és imprescindible. Concretament la Tu Ray és una Rye IPA, que vol dir que a banda de la base de malta d’ordi s’ha fet anar en la recepta malta de sègol, i que per tant hauria de tenir un punt de sabor diferent al d’una IPA “normal”. A més del sègol també se li han afegit flocs de civada que li haurien d’aportar una mica de textura. Té una graduació del 6,5%, que estaria a la banda mitja per l’estil, i 65 IBUs, que també seria una quantitat mitja. Sembla que la idea és que el que destaqui és el caràcter del sègol, no que sigui especialment forta o amarga.
Servint
En obrir l’ampolla trobem una olor agradable a fruita de pinyol (préssec, albercoc) i resina. La carbonatació és molt bona i reté molt bé una escuma blanca esponjosa. El líquid és d’un color daurat fosc i lleugerament tèrbol.
Tastant
En boca té una textura que no arriba a ser sedosa però tampoc és aquosa, està en un terme mig, suposo que per efecte dels flocs de civada. El sabor és una combinació entre la resina del llúpol i la malta, i es nota el toc una mica terròs i especiat que li aporta el sègol. Val a dir que tot i que es nota la malta el seu sabor no és dolç, és una cervesa relativament seca. Evidentment és amarga però l’amargor no és agressiva, està ben equilibrada amb la malta i tampoc és excessivament persistent a la gola després d’empassar. En conjunt es pot dir que és una cervesa fresca, de glop llarg i que passa molt bé.
Conclusió
Per mi està força bé. No és una bomba de llúpol o un d’aquells experiments extrems que s’estan posant de moda (tinc una cervesa a la nevera que el nom de l’estil són nou paraules, ahí lo dejo...) ni falta que li fa. És una IPA més aviat tirant a tradicional però amb el punt interessant dels sabors que li aporta el sègol, i que està ben equilibrada, està bona i és fàcil de beure. De vegades és que no cal més, i de fet en tenia dues i l’altra ja ha caigut.