Avui tenim per provar una cervesa que és el resultat d'una col·laboració entre La Pirata i Galway Bay Brewery. La Pirata és una cervesera de Súria que funciona des del 2012 i que ha anat creixent fins a convertir-se en una de les marques de referència i de les meves favorites personals.
Per la seva part Galway Bay Brewery és una cervesera irlandesa que va néixer al 2009 com un brewpub i que la veritat és que fins avui desconeixia completament. Segons diuen el nom de la cervesa prové d’una llegenda celta segons la qual la Badia de Galway es diu així en honor de la filla del rei Breasal, Galvia, que es va ofegar allà. A la cama no te irás...
D’entrada
Ens trobem amb la clàssica ampolla de 33cl que dona força informació, i això s’agraeix. El que tenim a les mans és una DIPA (Doble IPA), o sigui que per fer-la s’ha fet anar més malta del que és habitual en una IPA per donar-li més cos i alcohol. Per si algú s’ho pregunta, això ve a ser el mateix que una Imperial IPA, és només una qüestió de triar un nom o un altre. Seguint amb l’etiqueta veiem que efectivament té una graduació del 8% (entre 1 i 2 graus més del que acostuma a tenir una IPA normal), i a més ens indica que té 75 IBUs. Tampoc és que sigui una bogeria, però ja és una quantitat prou respectable. Si no hi ha quelcom que ho equilibri pot ser una cervesa força amarga. Com a detall interessant s’inclouen a més els llúpols que s’han fet anar: Simcoe, Cascade i Summit. Sabent això i fent anar Google (no us creureu que jo això m’ho sé de memòria...) trobem que el Cascade i el Summit tenen un perfil cítric, mentres que el Simcoe és més pi i herba, i tots tres donen força amargor, especialment el Summit. Tenint en compte que no diu enlloc que hi hagi dry hopping o ingredients addicionals m’espero una cervesa amb cos, molta amargor i notes cítriques.
Servint
En obrir l’ampolla efectivament l’aroma és potent, herbal i cítric. La carbonatació és només correcta, és fàcil treure-li escuma però no la reté gaire i baixa ràpid. El líquid és lleugerament tèrbol i té un color daurat fosc molt maco.
Tastant
El sabor és molt potent, és una cervesa amb cos, amb gust resinós i una mica cítric però sobre tot amarg. Molt amarg. Una amargor forta, seca i duradora, que se’t queda a la gola força estona. Entenem-nos, no és que sigui dolenta, és una amargor bona, però de veritat que és molt intensa. A més de tot això es nota una mica el gust d’alcohol, amb el que tot plegat tenim una cervesa forta, no passa precisament com l’aigua. És més de glop mig, anar fent i potser menjant alguna cosa mentrestant.
Conclusió
S’ha de reconèixer que de fet aquesta cervesa dona el que s’espera d’ella. Cos, amargor, aroma... una IPA tradicional però pujada de voltes. Si li hagués de posar un però és que amb “només” 8 graus crec que no se li hauria de notar el gust a alcohol, però la veritat és que tampoc es fa desagradable, s’afegeix a la sensació de potència. Tot i estar bona, està clar que no és una cervesa per a tots els públics ni per beure’n moltes, i només la recomanaria a algú que realment li agradi molt (però molt) el llúpol i vulgui emocions fortes.