Com probablement ja deveu saber si esteu llegint aquest blog, a Birrologia fem un cop al mes un maridatge amb cinc cerveses sempre diferents. A banda de cercar noves referències intentem que siguin cerveses de qualitat, sorprenents tant com sigui possible i que ens vagin bé per jugar amb el menjar. Està clar que això ja ens dona força feina i grans satisfaccions, però també és evident que com a apassionats de la cervesa que som aquestes cerveses dels maridatges no són les úniques que provem. Vaja, és que ni de lluny... Què passa amb tot el que anem provant i que no compartim amb vosaltres en aquestes sessions mensuals? Ens passarà com al replicant de Blade Runner? "He vist coses que vosaltres els humans no us creurieu mai de la vida... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser... Tots aquests moments segur que es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja..." (si, mira, també som força frikis, i com que el blog és nostre en fem el que volem...). Doncs això, no volem que totes aquestes experiències es perdin i ara que tenim un lloc per desar-les aprofitarem per anar compartint-les amb vosaltres.
No us penseu que això seran tasts molt seriosos, d'aquells amb descripcions organolèptiques superdetallades, més que res perquè (afrontem-ho) ni som sumillers qualificats ni pensem que aporti gran cosa a ningú dir que tal cervesa sap a quinze coses diferents. Si consulteu de tant en tant webs com RateBeer veureu com els “cunyats” que intenten escriure notes de cata amb tooot allò que es pensen que van trobant a la cervesa per lleuger que sigui acaben posant sempre pràcticament el mateix... Galeta, pa? Obvi, això està fet a base de malta de cereal. Caramel i fruites negres en una belga? El teu paladar és prodigiós. Cafè, xocolata, regalèssia en una Imperial Stout? Carai, què faríem sense tu... El que nosaltres creiem que és més important és intentar explicar quins són els sabors dominants, o sigui si predomina la malta, o el llúpol, o la fruita. Si és principalment amarga, dolça o àcida. Si té molt o poc cos. Si passa com l'aigua o és de prendre amb calma. Si hi ha algun element que realment impacti i faci la cervesa diferent o si té algun defecte. Vaja, intentarem explicar el millor que puguem què en pensem i què us trobareu quan tasteu la cervesa. I també el que no us trobareu, perquè hi ha cerveses que quan les proves no compleixen del tot (o gens) el que diu l’etiqueta...
Malgrat tot això tampoc us penseu que quan tastem una cervesa ho fem de qualsevol manera. No es tracta només d’obrir una ampolla, fotre’s un glop a morro, fer un rotet i dir “ui què bona” o “ostres què dolenta”. Per beure una bona cervesa hi ha una sèrie de passos que s’haurien de seguir sempre, de forma que en pugueu extreure el màxim de sensacions i convertir una birra que trobeu per la nevera en tota una experiència. No us direm que si no les seguiu fil per randa us vindrem a buscar a casa per donar-vos una pallissa, però si ho feu creiem que la gaudireu molt més.
1- Servir
La bona cervesa sempre en got, mai directament de l’ampolla. Intenteu que es formi una mica d’escuma (es diu que un parell de dits és l’ideal). Si té molt gas inclineu el got i aboqueu el líquid a la paret poc a poc, si no en té gaire tireu la cervesa al mig del got i aneu pujant l’ampolla per que trenqui el gas. L’escuma és molt important perquè d’una banda protegeix el sabor de la cervesa i d’una altra aporta noves textures i sabors.
2- Olorar
Feu-ho ràpid perquè hi ha composts volàtils que marxaran molt aviat però preneu-vos el vostre temps. Si cal feu girar la cervesa al got una mica i fiqueu bé el nas. Tot i que l’olfacte i el gust són dos sentits molt relacionats moltes vegades trobareu cerveses que tenen una olor i un sabor força desconnectats.
3- Mirar
Aixequeu el got i mireu la cervesa, si pot ser contra una font de llum. Fixeu-vos en la consistència de l’escuma i el seu color, i també el color del líquid i la seva transparència.
4- Beure
Agafeu un bon glop però no us l’empasseu encara. Deixeu que la cervesa recorri tota la boca i busqueu-li la consistència (si és com aigua, o densa, o oliosa) i els sabors. És molt possible que fins i tot mentre la teniu a la boca el sabor canviï, que el que en una primera impressió era dolç passi a ser àcid o amarg, per exemple, o al contrari. Respireu, deixeu que els sabors pugin també pel nas.
5- Empassar
La cervesa no és com el vi, per sort per tastar-la ens l’hem d’empassar perquè precisament la part posterior de la llengua és la millor per notar els sabors amargs. Intenteu gaudir d’aquest pas del líquid, dels sabors que us deixarà a la gola i de com aquests es mantenen o no.
A partir d’aquí no cal ser el ganivet més esmolat del calaix per veure que ja és qüestió d’anar repetint els passos 4 i 5 (i potser el 2). Si aneu a poc a poc i deixeu que la cervesa vagi escalfant-se una mica podreu anar trobant nous aromes i sabors, especialment amb cerveses fosques i d’alta graduació (Imperial Stout, Barley Wine, Belgian Tripel, etc...).
I amb això acabem el que us volíem explicar avui, ens trobarem ben aviat amb la primera Birroloprova!!